[ad_1]
El CME retoma els Encuentros amb la Mar de forma presencial amb una jornada de gran actualitat, pues fa escasament un mes que s’ha aprovat l’última reforma laboral, tal i com va explicar el director tècnic del Clúster, Fernando Izquierdo, durant la presentació inicial de la jornada. Una reforma “auspiciada por el actual Gobierno y que tanto ha dado que hablar”, comentava Izquierdo, pues el text legal no sembla haver deixat content a nadie. Algo amb la coincidència de lleno Antonio Cebrián Carrillo, director del departament laboral de JL Casajuana, que va ser el primer en intervenir per posar en context la nova reforma laboral. “Pienso que, després de tant temps, quizá s’ha perdut una oportunitat d’or de fer una veritable reforma del mercat de treball de l’any 2021”.
La nova reforma aborda principalment el tema de la temporalitat dels contractes a Espanya, així com l’article 15 de l’Estatut dels Treballadors. “Des d’Europa se’ns estava exigint la reducció de tasas de temporalitat, per així obtenir resultats de població activa a Espanya semblants als mitjans europeus. La prova de l’èxit d’aquesta reforma va a ser si, efectivament, s’ha seguit o no la reducció d’aquelles tasques de temporalitat que teniamos a Espanya i que son un últim important”, va explicar Cebrián.
Per un altre treball, es va crear un nou contracte eventual, que afecta a les companyies que treballen amb contractes i subcontractes. En aquest sentit, s’ha establert una limitació per la qual aquesta figura no pot ser utilitzada, salvo que se’n den les circumstàncies de la eventualitat.
També s’ha revisat la figura del contracte en discontinu, que fins ara no era prou utilitzada. La pretensió d’aquesta legislació s’avança cap a aquesta figura del contracte fijo.
Un altre aspecte a ressaltar és tot el relatiu a la subcontratación. Així, una de les pretensions que tenia els legisladors de la part sindical era atacar aquesta norma perquè entendien que, tal i com estaven, se podia produir situacions de baixa salarial dels treballadors de les empreses contractistes o subcontratistas.
L’any 2021, a l’article 42 senyala que a les empreses contractistes i subcontratistas els va a aplicar el mateix conveni col·lectiu de l’empresa o del sector de l’empresa per a la qual cosa van a prestar una activitat. Amb dues excepcions. La primera és si una empresa contractista té un conveni de sector reconegut, a aquesta empresa li aplicarà el conveni d’aquest sector d’aquesta empresa. La segona és que permetrà que el conveni propi de l’empresa contractista o subcontratista, si ho té, sea d’aplicació.
Otra de les matèries fonamentals que ha tocat aquesta Reforma és la relativa a la prioritat aplicativa del conveni d’empresa sobre el conveni del sector, i inclòs en la matèria de la retribució i dels complements salarials. En aquest sentit, s’ha eliminat la part relativa a salari i complements salarials, perquè el resta del conveni col·lectiu d’empresa segueix sent l’aplicació preferent respecte al sector.
De igual manera, Cebrián va fer referència a la creació del mecanisme de crisi RED, en el que es pretenia substituir ERES per ERTES, amb el fin de protegir l’ocupació. No es produeixen desprès, sinó que es modifiquen condicions, i si és possible, que sea per reducció de jornada.
Per últim, va fer alusió a l’increment de les sancions a les empreses en els supòsits d’infraccions de les normes de contractació, de manera que es manté la tipificació com a falta grave.
Reforma laboral 2021
A continuació, tomó la paraula Javier Sánchez Toledo, advocat sènior, expert en dret i membre de l’equip de JL Casajuana, que es va carregar de desgranar els aspectes més importants de la reforma laboral de 2021. En aquest sentit, va fer menció a la modificació del contracte eventual, mantenint-se els contractes temporals, inclòs ampliant-se, pese a que es vol limitar. Dentro de este tipo de contratos, Sánchez Toledo enumeró tres. El primer d’ells és el que prevé l’increment ocasional i imprevisible. En aquest tipus de contracte estan excloses les causes d’estacionament, amb el qual, les causes que propicien aquesta contractació són molt limitades. La durada d’aquest contracte és de 6 mesos, ampliables a 12 per conveni sectorial, i en els que caben una prórroga. A més, està inclosa la substitució de les vacances anuals.
El segon d’aquests contractes és les circumstàncies de la producció per substitució ocasional o previsible, que estableix 90 dies de durada en un any natural.
El tercer és el contracte de substitució del treballador amb dret a reserva de lloc de treball. Aquest contracte ofereix la novetat de que es pot fer amb una antelació fins a 15 dies amb anterioritat a la qual es produeix la baixa o la situació que impida al treballador prestar els seus serveis.
“Efectivament, el límit amb la estacionalitat, sobre tot dels dos primers, és certament estret i costarà molt distingir quins treballs son estacionals”, va indicar Javier Sánchez.
Per otro lado, l’abogado va fer referència a la desaparició d’un contracte històric en el nostre ordenament, el contracte per obra i servei determinat. No obstant això, aquest contracte està permès en el sector artístic, per exemple, s’ha enmendat recentment la nova reforma per fer-ho possible.
Continuando a la seva exposició, Sánchez va fer una menció especial al contracte fijo discontinu, que es vincula a la realització de treballs de naturalesa estacional o activitats productives de temporada. També es regula els treballs de prestació intermitent que tinguin períodes d’execució cert, determinats o indeterminats. Sustituye, en cert modo, als contractes indefinits a temps parcial. En aquest tipus de contracte cobra especial rellevància el llamament, que, a diferència de la reforma anterior en la que tenia en compte el criteri d’antiguitat, es regula mitjançant conveni col·lectiu o acord d’empresa. En dicho conveni o acord s’han d’establir els criteris formals o objectius pel que s’ha de registrar el llamament.
“Aquí podem trobar-nos amb una situació poc controvertida. Es tracta d’aquelles empreses que no tinguin conveni propi o que el conveni sectorial que s’apliqui no estigui regulat en els llamaments, o que no tinguin representació legal dels treballadors. Per a aquests casos, s’entendrà que es pot crear una comissió ad hoc que pot negociar aquests criteris amb l’empresa”, explica Sánchez Toledo.
Per últim, el representant de JL Casajuana va fer referència als contractes formatius, que es divideix en contractes d’alternança i de pràctica professional.
La reforma laboral des de la judicatura
Desde una perspectiva judicial, Concepción Esther Morales Valle, magistrada de la sala de lo social del Tribunal Superior de Justicia de Madrid, mostró una visió diferente de la reforma labora. “Esta reforma laboral a mi em agrada, em agrada les idees que intenta transmetre. Lo que no em gusta es cómo ha trasladado el legislador las ideas. Las ideas eran buenas, las finalidades también; però quan el legislador ha plasmat en la norma, no ho ha fet correctament. Esta reforma va a donar molt de treball als advocats”.
Segons explicà la magistrada, estem assistint a un canvi de paradigma en el que estem passant una contractació temporal excessiva a una reducció de la mateixa, a favor d’una contractació indefinida. Al igual que els seus companys de debate, Concepción Morales, va fer menció al contracte fijo discontinuo, del que va destacar la importància dels criteris de crida que s’han de tenir en compte. “Antiguament, los criteris de llamamiento de los fijos discontinuos eran por antigüedad. Ara, aquests criteris tindran que pactar amb les parts negociadores del conveni col·lectiu o, en el seu defecto, mitjançant l’acord d’empresa. Quan hablo de criteris, el que els suscita bastants dudas als empresaris és com ho van a gestionar. En la meva opinió, crec que hauria de gestionar-lo com una borsa d’hores”.
Per Morales, el fortalecimiento del contracte es va discontinuar per solucionar tots aquests problemes de contractes de durada determinada encadenada. “Tenemos que cambiar todos nuestros paradigmas y creo que la reforma laboral lo que pretende es eso. El nostre Tribunal Suprem, al final, s’ha donat compte de que o fem un canvi de paradigma en el nostre mercat de treball, o tenim un problema de competitivitat molt important amb el resta de la Unió Europea”. A més, cal ressaltar la importància de començar a potenciar una Espanya que pot treballar per si mateixa i que no necessita l’ajuda de tercers.
“Hay que potenciar el tejido empresarial español, porque, si no, con tanta ayuda y socialización del gasto que vamos a tener con estas medidas que acaba de aprobar el Gobierno, la sostenibilidad del sistema financiero se puede poner en duda”, va fer la magistrada. .
[ad_2]
