[ad_1]
Respaldada per un consenso sense precedents entre Govern, sindicatos i patronals, i tras una completa aprovació parlamentaria, la nova reforma laboral és una realitat consolidada que aborda molts dels grans problemes estructurals del mercat de treball a Espanya, definit des de fa anys per les mateixes. altes tasas de paro (14,5% de la població activa), la temporalitat (26% de contractes eventuals) i la precarietat.
Per conèixer en detall les implicacions que aquest nou entorn representa legalment per a les empreses i els treballadors, Adecco, líder mundial en la gestió de recursos humans, i l’Associació per al Progrés de la Direcció (APD) han organitzat la jornada “Reforma laboral. Un nou mercat de treball per a la recuperació econòmica”, que ha tingut lloc aquest matí al Palau Euskalduna de Bilbao i que ha reunit a més de 130 empreses de la zona. Una iniciativa amb la que apropar a les organitzacions la nova realitat normativa i les seves obligacions com a agents empleadors.
Eduardo Junkera, president d’APD a la Zona Nord ha estat l’encarregat de donar la bienvenida a l’esdeveniment d’avui, i ha ressaltat que “l’objectiu de la jornada és donar a conèixer les mesures que es posa en marxa per aturar la elevada tasa de temporalitat en l’ocupació que s’encarrega del mercat laboral espanyol. , y cerrar la vía de precarización en que, en algunas ocasiones, se había convertido la subcontratación”.
Per la seva part, Ana Verano, directora d’Adecco en la Zona Nord ha senyalat que la reforma laboral “es tracta d’una norma fruit del consenso entre Govern, Patronal y Sindicatos que tracta d’abordar alguns dels principals problemes del mercat de treball a Espanya com una tasa elevada de treball i les altes cotes de temporalitat en la contractació, en sintonia amb les directrius marcades per la Unió Europea. Una reforma amb l’objectiu clar: acomodar els ratios de temporalitat a Espanya a xifres europees, a través d’una normativa contundent que requerirà un seguiment posterior. Una reforma on s’aborden les qüestions capitals com la negociació col·lectiva, la ultractivitat, la subcontractació i els mecanismes de flexibilitat i estabilitat per a les empreses”.
A continuació, la vicelehendakari segona i consellera de Treball i ocupació del Govern basc, Idoia Mendia, ha inaugurat la jornada i destacat que “la sortida d’aquest procés té que ser justa, no vale solo con reducir tasas de paro y crear empleo neto, sino también de calidad y esta reforma laboral refuerza lo que venimos haciendo en el gobierno vasco. L’any 2021 hem cerrat les dades d’ocupació anteriors a la pandèmia: la reducció de 31.000 persones desempleades i dades d’afiliació sense vistes des de 2008”.
Mendia ha valorat aquesta nova reforma que “demostra la utilitat dels acords, és una realitat de millora per a les persones treballadores, per a les persones subcontratades (especialment les dones), per als joves, però ofereix també seguretat per a les empreses mitjançant el mecanisme de les empreses. ERTES que buscan que el despido sea la última opció, sense prescindir d’experiència i talent en èpoques de dificultat.”
“Se tracta d’una nova etapa en el mitjà de les incerteses on se va a demostrar la utilitat de la reforma laboral per reduir la temporalitat i oferir ocupació de qualitat. La reforma laboral dels índexs d’un canvi de tendència que es constataran a partir del 31 de març, quan entre plenament en vigor. El nou marc devuelve el protagonisme de les relacions laborals a la negociació col·lectiva”, assegura la viceprimerdakari segona i consellera de Treball i ocupació del Govern basc.
La jornada ha contat amb dues taules de debat. La primera d’elles ha estat moderada per Mikel Madariaga, director d’APD en Zona Nord, i formada per Eduardo Zubiaurre, president de Confebask, Loli García, secretaria general de CC.OO. en Euskadi, y Raúl Arza, secretari general de UGT a Euskadi. Han abordat aspectes com l’impacte de la normativa en les empreses vascas i el paper dels sindicats en la nova negociació col·lectiva.
Mikel Madariaga, director d’APD a Zona Nordha volgut felicitar als agents per aquest acord, i ha assegurat que “la negociació col·lectiva, la temporalitat, les mesures de flexibilitat a través dels ERTES i la contractació en el sector de la construcció són temes d’interès i utilitat absoluts que donaran. resultats”.
En aquesta primera taula Eduardo Zubiaurre, president de Confebask, ha afirmat que “teníam un entorn amb molts condicionants que necessitaven un nou escenari laboral que corrigiera algunes de les deficiències del mercat laboral. Partim de posturas molt distants i gràcies al consentiment i responsabilitat dels agents socials i el govern central se pot seguir compilant, contractant, fent front a situacions canviants i de dificultat. Sense mecanismes de flexibilitat i seguretat per a les empreses la contractació fa més difícil”.
“Ademàs aquest acord ha permès que tinguem accés als fons europeus. No olvidem que aquesta reforma és un punt i seguit, mirant al futur que ve amb canvis importants en la contractació, abocats a contractes més estables i de qualitat sense perdre de vista les eines de flexibilitat per a les empreses (ERTEs, bonificacions a les empreses). cotizaciones, mecanismo RED, etc) i s’obre un camp incierto amb el contracte fijo discontinuo que genera dudas i habrá que ir viendo la seva efectivitat”, ha declarat el president de Confebask.
Per la seva part, Loli García, secretaria general de CC.OO. en Euskadi ha assenyalat que “el acord és històric perquè suposa una reforma d’enorme profunditat que canvia diversos paradigmes i amb un valor afegit al ser un acord de caràcter tripartit que li dóna molta estabilitat i posa en valor la legitimitat del diàleg social. Rompe la tendència d’anteriors reformes laborals que insistien en la precarietat, el deteriorament de la negociació col·lectiva i fomentava la subcontractació. Esta tiene un calado importante porque entra de lleno en estas tres cuestiones que anteriores reformes fomentaban”.
“S’obre una finestra d’oportunitats perquè el propi acord estableix que hi ha una sèrie de matèries que s’ha de dur a terme a l’àmbit de la negociació col·lectiva i perquè canvia el paradigma d’utilitzar la temporalitat com a mecanisme d’externalització dels riscos a una contractació. estable, indefinida, i dar estabilitat i qualitat a l’ocupació creant instruments que en situació complicades no permeten repetir com a primera opció al despido gràcies al consentiment de les parts implicades. Hi ha que forçar que l’acord i la negociació siguin un instrument de flexibilitat que eviten una destrucció major d’ocupació”, ha declarat la secretaria general de CC.OO. en Euskadi.
Per un altre home, Raúl Arza, secretari general d’UGT a Euskadi, ha destacat que “un aspecte important és intentar reduir la temporalitat en el sector públic perquè servirà per exemple a les empreses privades. Els empresaris tenen que perdre el meu a recuperar com a paradigma de la contractació indefinida. El contracte fijo discontinuo serà una alternativa molt important que tendim a definir entre tots en la negociació col·lectiva. 1 de 4 contractes que es feien a Euskadi eren contractes d’obra i la data d’un 16% de contractació indefinida en l’últim mes demuestra que la reforma ha estat efectiva i molts d’aquests contractes d’obra ara són indefinits”.
La segona taula, moderada per Santiago Soler, secretari general del Grup Adecco, s’ha centrat en aspectes com la contractació i subcontratación, la negociació col·lectiva o els mecanismes vermells. Han intervenido Begoña de Frutos, socia del departamento laboral Garrigues, Gonzalo Palacio, associato sènior de l’àrea laboral de Cuatrecasas, i José Ramón Mínguez, director socio de la divisió laboral del Bufete Barrilero y Asociados.
En paraules de Santiago Soler, secretari general del Grupo Adecco: “La reforma afecta a capítols importants del model de relacions laborals: temporalitat, subcontratación, negociació col·lectiva, flexibilitat, etc. El reto consisteix a aconseguir que aquesta reducció es ve acompanyada de creació d’ocupació. Per això seguim insistint en la conveniència de fomentar mesures de flexiseguritat, que permeten combinar la mínima flexibilitat necessària amb la creació d’ocupació que el país necessita”.
Per la seva part Begoña de Frutos, socia del departamento laboral Garrigues ha matitzat que “va a haver molts criteris diferents per part dels tribunals a l’hora de crear jurisprudencia, tindrà que ser el tribunal Suprem quien lo dictat. No és una derogació de la reforma anterior, no s’ha derogat l’article 41 que permetia modificar salaris, o la causalitat del despido, no s’ha derogat la possibilitat de descuelgue del conveni col·lectiu, etc. Sí hi ha reforma substancial en matèria de contractació temporal. fonamentalment, però no s’han derogat molts aspectes de l’anterior”.
Gonzalo Palacio, associat sènior de l’àrea laboral de Cuatrecasas ha reiterat que “la reforma té molt calat en matèria de contractació. Hi ha que valorar més per allò que ha evitat que s’ajusti a allò que es regula en sí i ara queda una ardua labor d’interpretació de molts conceptes que no estan clarament definits i que provocarà un debat interessant sobre aspectes com, per exemple, que considerem com a lloc de treball. La majoria de les consultes que estem tenint els despatxos és tot el que té que veure amb la contractació, no tant la ultraactivitat, la negociació col·lectiva, etc. sinó sobre com aplicar les noves formes de contractació per adaptar-se a la seva realitat i les seves necessitats”.
José Ramón Mínguez, director socio de la divisió laboral del Bufete Barrilero y Asociados ha afirmat que la reforma “té una sèrie de preguntes que políticament estan molt bé, però per als tècnics generen moltes coses. El problema real que la reforma hauria d’atendre és el de la temporalitat en l’administració pública, també en la privada per suposat, però en la privada és en la majoria dels casos una necessitat productiva, reconeixent que una minoria comete fraude. Primero hay que controlar el IPC, la inflación, etc. y luego ver la efectividad de la reforma en materia de dinamismo del mercado laboral”.
[ad_2]
