[ad_1]
L’acceleració de la transformació digital de les empreses espanyoles després de la pandèmia, impulsada per les polítiques europees, amenaça amb agreujar el dèficit d’especialistes TIC el nostre país. En 2021, unas 7.000 posicions del sector de serveis TIC es quedaran sense cobrir per falta de competències., encara que en les professions vinculades a la informàtica, la tasa de parò apenas arriba al 3%. Anualment, el mercat ja es contracta entre 35.000 i 40.000 enginyers i tècnics digitals, però amb extrema dificultat.
És una de les principals conclusions del IV estudio ‘Empleabilidad y Talento Digital 2021’, elaborat per la Fundació VASS i la Universidad Autónoma de Madrid. En aquest informe han participat 165 professors universitaris i prop de 1.000 estudiants dels últims cursos d’enginyeria informàtica de 25 universitats espanyoles, així com 58 experts de 46 companyies líders en l’àmbit digital.
José Ramón Seoanedirector general de la Fundació de la Universitat Autònoma de Madridha presentat aquest matí a Madrid s’ha informat en un acte que ha contat també amb la participació de Antonio Fernández Éckersubdirector general de Emprendimiento y Talento Digital del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital; Sara Álvarez Morales, Talent Adquisition Manager del Grup Adecco; Virginia Lozano, jefa d’incorporació de Talento en Telefónica; Pablo Trinitat, coautor del estudio y subdirector de la Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de la Universitat de Sevilla, y el director de la Fundació VASSprofessor de la Universitat Autònoma de Madrid i responsable d’aquest estudi, Antonio Rueda. A la vista dels resultats de l’informe, Rueda advierte que “España hauria de crear 1,3 milions d’especialistes TIC per cobrir els objectius marcats per la Comissió Europea de cara a 2030., però amb els ritmes actuals no arribaríem als 400.000 en aquest temps. A més, segons les nostres previsions, la cura de perfils tècnics s’agravarà, a razón de 50.000 professionals addicionals cada any”.
A l’origen de la pandèmia, les empreses del sector de serveis TIC s’han convertit en un motor de creació d’ocupació molt potent, particularment en l’àmbit dels serveis digitals. En els últims cinc anys, al seu facturació ha cregut un 22%creixement en el que juega un paper molt significatiu el subsector de serveis digitals, que ha vist com s’ha incrementat la seva facturació un +9,7% el 2021.
Sense embargo, ja pesar de que el nombre de joves que volen estudiar i treballar en aquestes especialitats és cada vegada major, sol fill 8.147 los egresados de disciplinas informáticas que s’integra definitivament al mercat laboral, una xifra molt pobre per a les més de 14.000 empreses con processos de contractació actius per a especialistes TIC. “En aquests temps d’escapament de materials per al sector de les TIC, no hem d’oblidar que la matèria primera essencial de la digitalització és el talent”, ha afegit Ruedapues a su juicio “a raíz de la pandèmia, hem viscut una acceleració de tot el procés de transformació digital”.
Un altre dels problemes que posa de relleu l’estudi ‘Empleabilitat i Talento Digital 2021′ és la falta de capacitat de les universitats per fer front al dèficit de talent digital. Des del curs 2015-16, aproximadament 27.031 joves que sol·liciten a la plaça en el grau d’informàtica es quedaran fora per la incapacitat d’absorció del sistema universitari.
Per ello, gran part de les incorporacions tècniques procedents de la universitat no venen específicament d’enginyeria informàtica. Així, casi la mitad (48,5%) d’aquestes contractacions proveïdes d’altres carreres, com telecomunicacions, física, matemàtiques i altres ramas d’enginyeria.
“También hay que tener en cuenta la tasa de abandonar en estas disciplinas, que sigue siendo muy alta”, ha afegit Sara Álvarez Morales, Talent Acquisition Manager del Grupo Adecco, quien ha insistit en la idea de que “a dia d’avui la oferta i la demanda no son proporcionals, especialment tenint en compte que la digitalització és alguna cosa que afecta a tots els sectors i no sol a les empreses. fonamentalment TIC. La guerra pel talent, per tant, ha de ser una de les nostres majors preocupacions”.
Les crecientes necessitats del mercat fan que les incorporacions de procedència extrauniversitaria, fonamentalment provenientes de la Formació Professional i els ‘bootcamps’, representen ja el 53% del total.
En aquest sentit, el director general de la Fundació de la Universitat Autònoma, José Ramón Seoane, ha anunciat que “a Espanya no estem tan mal parlant tecnològicament respecte al resto d’Europa, però urgeix la necessitat de contar amb més professionals de cara al 2030 en aquest camp. Sobre tot, en el de las PYMES, donde estem muy bien posicionados, pero seguimos por detrás de la media europea”.
“De acuerdo con nuestro estudio, la opinión de los expertos empresariales ante la incorporación de talento extrauniversitario es, generalmente, positiva, ya que estos nuevos trabajadores suelen incorporar un grado d’especialización suficiente para tareas que no requieren de la preparación que tienen, al menos. en el pla teórico, los jóvenes ingenieros, y que accepten salaris más ajustados”, ha afirmat Antonio Rueda.
La incorporació de la dona, una assignatura pendent
La cuarta edició de l’estudi ‘Empleabilitat i Talento Digital 2021′ també ha volgut posar el foc en la situació dels estudiants de carreres informàtiques, tant en el procés de formació com en la incorporació laboral. Així, l’informe destaca que la bretxa de gènere en l’àmbit educatiu de les TIC segueix sent molt present, pues solo hi ha un 16% d’estudiants dones a les carreres d’enginyeria informàtica, encara que obtienen millors ràtios de rendiment que els seus companys d’aula.
Las cifras no son mejores en cuanto a la finalización de los estudios, pues sol un de cada seis especialistas TIC i un de cada tres graduats en ciencias, tecnologia, ingeniería y matemáticas son mujeres. Aquestes dades representen una falta de vocacions estructurals, pues en etapes més tempranes de l’educació els números són molt més equilibrats. Y es que el 47% de los estudiantes españoles en las ramas de batxillerado de ciencia y tecnología son mujeres.
“Les xifres d’empleabilitat i formació femenina a les carreres d’informàtica i STEM són ara inclòs els homes del que fa 20 anys. Mentre la dona manté una representació manifestament insuficient a l’àmbit TIC, els objectius de transformació digital de les empreses espanyoles seguiran compromesos”, advierte el director de la Fundació VASS. Algo en lo que també ha coincidit Virginia Lozanojefa d’incorporació de Talento de Telefónica, quien ha añadido que “se tracta d’una qüestió d’educació de tota la societat, de fer ver que a les pròpies universitats hi ha moltes titulacions que no son STEM, però que compten amb moltes dones i sirven. per ajudar a la digitalització de les empreses”.
Per la seva part, Antonio Fernández Écker, subdirector general de Emprendimiento y Talento Digital del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital, ha assenyalat que “la de género és una de les brechas más importantes en el proceso de digitalización teniendo en cuenta que hablamos del 50% de la población. I a hola se li suman altres retos com la bretxa de la digitalització a l’Espanya vaciada o les desigualdades tecnològiques motivades per l’edat o el nivell econòmic”.
Pablo Trinitatsubdirector de Promoción y Estudiantes de la ETS d’Enginyeria Informàtica de la Universidad de Sevilla, ha finalitzat la presentació destacant que “des de l’àmbit formatiu és important que treballem en la nostra imatge pública per a les dones i qualsevol persona que tinguin les nostres titulacions en els mateixos. nivells de condicions, sense tenir en compte sesgo de gènere”.
Les incorporacions al mercat TIC escasen a les competències necessàries
El estudio de la Fundació VASS i la UAM també ha investigat les competències clau que el mercat de les TIC busca per satisfer una creciente demanda de digitalització, tant les habilitats tècniques i coneixements (‘habilitats dures’) com les habilitats conductuals (‘habilitats suaus’).
En aquest sentit, les empreses TIC espanyoles valoraran especialment els coneixements relacionats associats al cloud computing, el desenvolupament web front-end, el Big Data, les arquitectures de microservicios i el control de les noves metodologies de treball. Respecte a les ‘soft skills’, els resultats de l’estudi de la Fundació VASS revelan que les quatre competències més importants per a les corporacions a Espanya son: la capacitat per a la cooperació i el treball en equip, l’adaptació flexible al canvi a les noves situacions, la capacitat d’aprenentatge i la responsabilitat i el sentit del deber.
Sense embargo, l’estudi segueix reflectint una diferència notable en el nivell que el mercat requereix per a aquestes competències i el que tenen els egresats universitaris una vegada acaban els seus estudis i s’incorporen al món laboral. En aquest sentit, el Gap de Talento Digital marca una puntuación de 45 punts sobre 100 (siendo 100 un nivell considerat òptim pels departaments tècnics de les companyies contractants). Encara que la xifra baixa ligerament respecte als 46,8 punts registrats el 2020, i en conseqüència sembla millorar el dèficit de talent, la magnitud de la bretxa sembla indicar un divorci estructural entre el que s’ensenya a la universitat i el que necessiten les empreses. . Especialment en l’àmbit dels coneixements tècnics, on la bretxa assoleix els 50,9 punts (sobre 100). Les ‘soft skills’, per la seva part, presenten una bretxa menor, de 36,8 punts. Els joves enginyers sí que tenen un talent més perfilat en aquestes habilitats. Las empresas dedican un medio de 105 horas a ajustar la formación de los recién incorporados, empleando casi 3.000 euros per persona contratada.
Els factors extrasalariales, el més valorat pels joves per triar un treball
En un ambient laboral on la demanda de perfils tècnics és molt major que l’oferta disponible, els joves que s’estrenen en aquest sector no prioritzen el salari inicial a l’hora d’escollir entre un lloc de treball o un altre. Segons el informe ‘Empleabilidad y Talento Digital 2021’, els factors extrasalariales són més determinants que el solt a l’hora de triar un ocupació (aproximadament un 51% de la decisió total), si bé el sol cobra més importància que en l’edició anterior.
La existencia de plans interiors de formació resulta, en aquesta ocasió, la palanca motivacional millor valorada pels joves per elegir o no una empresa on treballar. Els segueixen aspectes com: contar amb un pla de carrera clar, l’estabilitat professional, l’existència d’un contracte indefinit, el nivell salarial inicial i l’horari flexible.
Aquestes noves demandes dels joves son fruit de profunds canvis en la dinámica empresarial, enmarcada en una acció pel teletrabajo, que afecta al 80% de les tarees i s’ha perfeccionat al punt de potenciar la productivitat. “Sin embargo, aquesta situació també ha afectat a la identificació del treballador amb l’empresa i ha impulsat, fortament, la rotació en les empreses espanyoles”, ha destacat Rueda, añadiendo que “la principal conseqüència és una competició per el ja escaso talent que se traslada a los costes, visibles en els propis salaris d’incorporació de joves, que han arribat a augmentar entre un 12% i un 16%”.
Totes aquestes disfuncions en la falta de persones i capacitats generen una pèrdua d’oportunitats de negoci directe (deixant aparte dels efectes induïts), que podria aproximar-se en més de 1.400 milions d’euros anuals; amb una merma associada de recaudació fiscal superior als 510 milions cada any.
[ad_2]
