[ad_1]
Un encuentro per intentar obtenir les millors conclusions encaminades a enriquecer el suport que presten als joves per prendre aquesta difícil decisió d’elecció d’estudis i professió. L’acte va ser presentat per la periodista Susana Carrizosa, fundadora de l’aplicació d’orientació acadèmica-empresarial, Wikigrado.
La orientació és un àmbit en el que Espanya suspèn estrepitosamente. Si la UNESCO recomana una proporció de 250 nens per orientador, a Espanya s’eleva a 800 amb el que resulta “molt difícil arribar a la diferent problemàtica de cada jove de forma individualitzada i encara més fer un seguiment permanent”- va apuntar Ana Cobos, presidenta. de la Confederación de Organizaciones de Psicopedagogías y Orientación de España, COPOE. Cobos també s’ha refrat a les modificacions que ha introduït la nova Llei d’Educació i qualificat de “acierto” inclouen la Formació Professional Básica dins de les ensenyances bàsiques, “una mesura que permet atendre la diversitat per evitar l’abandonament escolar prematur, proporcionant una qualificació. un professional a la població amb major risc d’exclusió social.
Los orientadores coincidieron en diversos puntos como “la complejidad de la acción tutorial, la necesidad de introducir la orientación en los centros educativos de forma transversal, así como abordar el emprendimiento desde la infancia”. En aquest sentit, Arturo Fabra, director general de la UFM, va assenyalar “España es un país de pymes y necesita emprenedores que generen empleo y riqueza” per a què apuntés com a primera necessitat “ser capaç de despertar, des de les edades tempranes i en completa llibertat”. , les habilitats dels nens que per les seves característiques poden ser futurs líders i empresaris d’èxit”.
Margen para emprender
“Formarse en emprendimiento, generará profesionales competentes para crear empresas de éxito o no, pero estos estudios, siempre procurarán mejores empleados -destacó Gonzalo Illescas, profesor de emprendimiento de la UFM. Un camp donde España té un recorrido amb una tasca d’activitat emprenedora del 6,1% segons el Global Entrepreneurship Monitor GEM, davant dels països de tradició emprenedora com EEUU (17,4%) o Israel (12,7%). Ana Cobos i Lola Valenzuela, orientadora de l’Institut Máximo Trueba, va coincidir en potenciar l’observació per detectar des de la infància vocacions i emprendiment. “Los niños i pistas. Pero hay que fijarse, observar a qué juegan y los roles que asumen en el patio donde ellos eligen cómo entretenerse.”
També Javier Soriano, del col·legi Everest va subratllar la necessitat de “orientar-se en tota l’etapa escolar per descobrir vocacions”. Algo íntimament relacionat amb el procés de l’educació en el sentit de treballar “cómo s’estudia en el lugar de lo que se estudia” en opinión de Samuel González, del Dragon American School, que va explicar la seva metodologia basada en un “seguiment holístic de l’estudiant” . Y sobre este proceso educativo también habló el presidente de la Confederación Católica Nacional de Padres de familia y Padres de Alumnos, CONCAPA, Pedro J. Caballero. I va fer al·lusió a la “colaboració” que hauria de presidir la relació entre centres educatius i pares per treballar per l’orientació vocacional “els pares, moltes vegades, no podem ajudar a nostres fills en l’elecció d’estudis”.
Así lo ratificó la sicóloga y orientadora, Carmen García Camarena, creadora de la metodología Step by Step que busca “autoconocimiento e información como claves para decidir el futuro.” Algo en lo que los padres hallan grandes escollos porque “hay un importante cambio generacional y de paradigma en el mercado de trabajo”. També Miriam Serrano del Internacional Aravaca, va destacar l’autoconeixement com a concepte clau en el procés. “Tan difícil d’orientar son els joves que els agrada totes les carreres com els que no els atrae cap. Tots ells necessiten un treball previ d’autoconeixement en profunditat”. Y desde el San Ignacio de Loyola, Mar González y Ana Andreo abordaron la orientación en la diversidad “no se puede orientar de forma generalizada. Hi ha que fer-ho atenent als alumnes amb necessitats diferents”.
S’ha refiat als estudiants amb altes capacitats intel·lectuals “per al que treballem amb professors que s’estan formant en bones pràctiques per atendre el rendiment d’aquests alumnes i la identificació de vocació”. Orientadors y educadores deixaron clar que una de les vies més certes per decidir quins estudis abordar passa per conèixer les professions i aludien a la necessària cooperació empresa-centres educatius. “És el camí. Llevamos a todos nuestros alumnos, en total 1.150, a conocer las empresas por dentro para que conozcan y les enseñen de primera mano cómo son los trabajos de ahora y del futuro inmediato”-manifestó Elvira Congosto, del Mirabal.
Algo que supose la clau de l’èxit de la FP Dual i que s’ha posicionat amb una empleabilitat en torn al 35%. Gonzalo Moreno, del Retamar, institució que imparte ciclos de Formación Profesional de Grado Medio y de Grau Superior ejemplificó “el 72% de los estudiantes de Sistemas Microinformáticos venían de fracaso escolar y de ellos el 88% ha pasado a Superior. I va concloure “hay que treballar per descobrir en els joves les àrees en les que poden desenvolupar-se i créixer i en tots els casos potenciar la seva autoestima”.
[ad_2]
