[ad_1]
A mesura que se va avançar cap a la normalitat, la pregunta que fa tot el món està pensant i com tornarà a la oficina. Ha quedado atrás la noció de que el teletrabajo era algo temporal; no hi ha duda, però, sense embargo, la majoria de les companyies insisteixen en que el seu personal haurà de presentar-se a l’oficina dos o tres dies per setmana quan finalitzi la pandèmia.
“La principal raó és que l’oficina genera un esperit d’equip que facilita i fomenta la creació i la innovació, que probablement no haurien donat si tots treballen aïllats”, assegura. Camilo Agromayor, director general de Ofita, empresa de disseny i mobiliari d’oficina.
“Si bien en estos últimos meses muchas empresas han comprobado que es posible trabajar des de casa, también se ha puesto de manifiesto el valor real de la oficina, como único escenario que posibilita la conexión e interacción entre las personas. La interacción social que no pueden tener lugar en casa”, añade el director general de Ofita.
Totes les empreses prioritzen en el seu retorn als centres de treball, la salut i la seguretat dels seus empleats. Està clar. Per la seva part, a més, els empleats exigeixen flexibilitat, pel que fa a la qüestió i on treballen. Per ello, la oficina ha de redissenyar-se per a possibilitar l’activitat laboral i aquesta interacció social que no pot tenir lloc a casa.
Amb un model de treball híbrid, la oficina pierde protagonisme com a lloc fijo assignat a una persona per a realitzar una tarea concreta i el gana com a espai de cocreació i relació entre companys.
“Las oficinas además conservan el seu paper de connexió corporativa, d’espai de relació amb el client i escapar de la seva marca i la seva cultura”, afirma Camilo Agromayor.
La funcionalitat de l’oficina està canviant, però també el seu disseny. Segons Agromayor, “per atraer i motivar a una plantilla acostumbrada a treballar des de casa, l’oficina ha de tenir atributs que contribueixen a la motivació i bé estar dels empleats. Els treballadors demanen oficines segures, més humanes i amb espais informals”. També és important que facilite espais amb tecnologia per a quiens tinguin reunions virtuals i/o necesiten privacitat o àrees de concentració.
Els protocols d’higiene i les mesures de distanciament són claus per als treballadors que sientan segurs. Per ello, guia el disseny de les noves oficinas. “En aquest repte, contam amb l’ajuda de la tecnologia que ens permet, per exemple, la reserva i gestió dels espais per a un ús segur de l’oficina”.
Per tant, ¿cómo han de ser les noves oficinas? 3 tendències claus segons Ofita:
Puestos de treball o espais “calientes”. Una clara tendència cap als espais no territorials, en els que els empleats no tenen càrrecs assignats a l’oficina. Per tant, desapareixeran els espais d’un per passar a ser de tots.
L’eliminació dels llocs de treball personalment assignats es reinvierten cada vegada més en un augment de diferents zones compartides que son de tots.
Es multipliquen els espais col·laboratius, principalment els informals i els pensats per a la innovació. Se han multiplicat els espais col·laboratius en les oficinas, que ja abans de la pandèmia ocupaven més del 60% de las oficinas, segons el estudio de Ofita “More tan one”.
Dentro d’aquests espais col·laboratius, estan en auge dos tipologies: els espais informals i els espais per a la innovació, perfectes per a les metodologies àgils.
“Tras aquests mesos aïllats i treballant a distància, precisem retomar el contacte personal i sentir que formem part d’algo. De ahí, el valor del concepto de “oficina vecinal”, con la multiplicación de break spaces, espacios de relajación y el encuentro informal”, afirma Camilo Agromayor. Cafeteries, biblioteques, zones d’estar o espais lúdics han substituït a les tradicionals sales de reunió.
“En estos espacios el empleado puede tanto hacer una pausa como seguir trabajando, pero de una forma más distendida, bien de forma individual o con otros compañeros”. Son espais de disseny molt més acogedor i divertit, “y estos son importantes porque el entorno nos influye y mucho en nuestra motivación y en la productividad de nuestro trabajo diario”, senyala el CEO de Ofita.
Aquests espais informals han de ser també productius. He d’estar dotats dels mateixos serveis que un lloc de treball convencional, principalment l’accés a les comunicacions, l’energia i la tecnologia, a l’igual que disposar de superfícies dissenyades per treballar.
Humanització de l’oficina
La pandèmia està afavorint un canvi cap a un disseny d’espais laborals molt més humans. Ha volgut posar-se a les persones al centre de les organitzacions. “Aprovechemos este momento para repensar nuestras oficinas”, afirma Camilo Agromayor.
En un context com l’actual, amb una plantilla en el seu moment emocional, les pràctiques de foment del bienestar són un mecanisme prioritari a les organitzacions. De fet, les àrees de RRHH i Prevención de les empreses han planificat el retorn dels seus empleats als seus centres de treball amb diferents polítiques orientades a velar per la salut tant física, com emocional i social dels treballadors.
Aquestes polítiques de bé estar s’han d’acompanyar d’un espai de treball alineat també amb aquesta cura de les persones.
Dissenyar oficines humanes en temps de la Covid passa per crear centres saludables. Significa també per exemple que inclou plantes i espais, dissenys, mobiliari d’oficina i elements que trencan les barreres entre el món de la llar i el treball creant entorns còmodes, amenys i estèticament agradables, però va més allá.
Segons Camilo Agromayor, “pensar en oficinas humanas implica un cambio de concepto; interpretar els centres de treball i el mobiliari d’oficina no com a contenidors ni una superfície on recolzar o enviar-se com a eines facilitadores al servei del talent. Significat dissenyar els espais pensant en les persones”.
[ad_2]