[ad_1]
El Adecco Group Institute, el centre d’estudis i divulgació del Grup Adecco, qui saben quin és el grau potencial de satisfacció d’un ocupat mitjà en cada una de les comunitats autònomes espanyoles. Per a l’elo presenta el Monitor Adecco de Oportunidades y Satisfacción en el Empleo que, semestralmente desde hace nueve años, profundiza en dicho grado de satisfacción, así como en las oportunidades laborales del mercado laboral.
Per a la realització de l’informe, es tomarà en consideració cinc àrees fonamentals en l’entorn laboral de les persones com a son la remuneració, la seguretat laboral, les oportunitats d’ocupació i desenvolupament professional, la conciliació entre la vida personal i el professional i la conflictivitat laboral . En total, s’analitzen 16 subvariables diferents[1].
En aquesta tercera i última entrega del Monitor Adecco es centren en els apartats d’oportunitats d’ocupació i desenvolupament professional i conflictivitat laboral[2].
Les principals conclusions que afecten a aquests apartats parlaran d’una reducció del parc empresarial espanyol (-1,5% interanual) i un augment tant del nombre de persones que no treballaran totes les hores que haurien de fer (+ 28,8%) com de la conflictivitat laboral.
En palabras de Javier Blasco, director del Adecco Group Institute: “per recuperar el nostre teixit empresarial i els nivells d’ocupació previs a la crisi del coronavirus és necessari impulsar un diàleg social constructiu, crear un marc regulador menys rígid que atraiga inversió i empreniment, i que genera seguretat jurídica, apostant per les polítiques actives d’ocupació i la col·laboració pública-privada per afavorir la creació d’ocupació de qualitat ”.
El parc empresarial retrocedeix a nivells de 2015
Les oportunitats de desenvolupament professional estan directament vinculades, entre altres variables, amb el nombre d’empreses a cada regió. Per estimar millor quin grau d’oportunitats ofereix a la població un determinat nombre d’empreses, el Monitor Adecco inclou entre les seves variables cuántas firmas hay cada mil habitantes en cada autonomía.
La quantitat d’empreses cada mil persones ha disminuït a Espanya per sexto trimestre consecutiu[3]. Ahora hay 28,3 firmas cada mil habitants, cifra que conlleva un retrocés d’un 1,5% en comparació amb les que havia fet un any i que és similar a la que es registra al desembre de 2015.
El parc empresarial s’ha reduït en totes les autonomies, en concepte de Castella-la Manxa. En la autonomía manchega, un leve incremento de un 0,3% ha permitido interrumpir una serie de cinco trimestres seguidos de caídas. Canàries i Balears presenten els majors retrocessos, d’un 4,5% i un 5,6% interanual, respectivament.
Sense embargament, la situació relativa de cada arxipèlag és molt diferent: mentre que l’autonomia canària és la que té menys empreses en relació amb la seva població (25,5 firmes cada mil persones), la comunitat balear, amb 31,5 companyies per mil·ler de habitants, és la segona autonomia amb major parc empresarial, pesa al seu marcat retrocés.
Si bé la reducció del parc empresarial es generalitza des de l’inici de la pandèmia, hi ha comunitats autònomes que es redueixen el seu nombre d’empreses en relació amb la seva població des de fa més temps. El cas més marcat és el de Catalunya, on ja son 12 els trimestres consecutius en el que disminueix el seu parc empresarial (-2% interanual en el trimestre analitzat). A Balears, es va encadenar 10 trimestres amb reducció en el nombre d’empreses, en tant que en Canàries i el País Basc, els trimestres seguits amb retrocessos en el parc empresarial son nou.
La Rioja (33,3 empreses per mil·lers d’habitants; -1,7%) es manté com l’autonomia amb l’alcalde parc empresarial. Le siguen Baleares (amb els dades ja referits), Aragó (30,6; descens interanual d’un 1,6%) i Extremadura (30,2; igual que fa un any).
Catalunya, que fa tres anys era la quarta regió amb major proporció d’empreses, ara és la sexta, amb 29,4 empreses cada mil habitants. Ha estat superada per Galicia (29,8 empreses cada mil persones) i Extremadura (30,2 companyies per mil·lers de persones, com ja es va indicar).
Canàries, que tres anys enrere era la quarta comunitat amb menor relació d’empreses (per delant d’Astúries, Navarra i el País Basc), ara passa a ser la regió amb el parc empresarial més reduït. Asturias té 26,9 empreses cada mil persones (-0,8%), Navarra 26,6 (-1,5%) i el País Basc 26,4 (-1,3%).
Crecen los trabajadores que quieren emplearse más horas
La subocupació horària és la situació que enfrentan aquells que treballen menys temps que la jornada completa, que queden i estan disponibles per treballar més hores, però no es troben on fer-ho. Aquest col·lectiu es redueix continuament des de març de 2014 fins al passat desembre; a partir de tot, ha començat a subir.
A Espanya, estan en situació de subocupació horària poc més d’1,9 milions de persones, 432.200 més que un any abans (+ 28,8% interanual) i el número més alt des de juny de 2017. Considerant els mitjans mòbils dels darrers quatre trimestres, pot versar que la proporció de persones en situació de subocupació horària en el total d’ocupats és d’un 9,6%, 1,2 punts percentuals per encima que en el segon trimestre de 2020 i la més alta en tres anys.
Aquesta variable ha augmentat en totes les comunitats autònomes simultàniament, alguna cosa que no ocorri des del setembre de 2012. Mentrestant que fa un any només hi havia dues regions en on aquesta proporció superava el 10%, ara es queden nou comunitats en aquesta situació. Extremadura continua amb la proporció major d’ocupats en situació de subocupació horària (12,5%; +1,4 pp), seguida per la Regió de Múrcia (12,1%; implica un augment de 1,3 pp) i Balears ( 12%; +3,2 pp).
En el extrem contrari, destacant quatre autonomies amb menys d’un 9% d’ocupats en situació de subocupació horària: Catalunya (8,3%; +1,4 pp), el País Basc (també 8,3%; +1,3 pp), Galicia (8,8%; +0,9 pp) i Aragó (també 8,8%, després d’un augment interanual de quatre dècimes).
Se reduce el nombre de huelgas, però va augmentar els participants en ellas
Així com les restriccions al desenvolupament normal de l’activitat econòmica com a conseqüència de les mesures per combatre la pandèmia es va derivar en el desplaçament del nombre de huelgas i de la participació en els mismes, el llevantament o la moderació de les que es treballa s’ha traduït en un increment de la conflictivitat laboral.
Tras diez trimestres seguits amb reduccions interanuals en la quantitat de treballadors participants en huelgas, en el segon trimestre es va rotar la tendència i aquesta ha crescut un 82,4% interanual en el conjunt d’Espanya. Així, doncs, ara hi ha 33 huelguistes cada 10.000 ocupats.
El nombre de huelguistes ha augmentat en 14 comunitats autònomes i ha disminuït en tres. Los mayores incrementos corresponden a Canarias y La Rioja, on el número de huelguistas se ha multiplicado, respectivamente, por 30 y por 12. Ambos increments estan exagerats pel fet de que fa un any, ambdues autonomies tenien menys d’un huelguista cada 10.000 ocupats .
El País Vasco continua sentint la regió amb major participació en huelgas, amb 310,9 huelguistas, cifra que triplica la d’un any abans. Le sigue Navarra, amb 108,4 participants en conflictes, quantitat que multiplica per més de 4 les dates d’un any enrere. A molta distància, la tercera autonomia amb major proporció de huelguistes es Cataluña, amb 33 participants, sempre cada 10.000 ocupats, i un descens interanual d’un 5,7%.
Extremadura presenta les dates més baixes, amb 5,1 huelguistes (+ 94,5%). Le siguen, amb les menors participacions en huelgas, la Región de Murcia (8,8 participants cada 10.000 ocupats; + 8,7%) i La Rioja (9,2 participants en huelgas, amb la variació dalt indicada).
Otra forma de ver el canvi que ha donat en aquest terreny és el següent. Como acaba de decirse, la menor participación en huelgas es la extremeña, con 5,1 huelguistas. Un any enrere, set autonomies van presentar participacions més baixes: a més de la pròpia Extremadura, eren els casos de La Rioja, Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Cantàbria i Canàries.
Pese al marcat augment en la participació en conflictes, el nombre de huelgas s’ha reduït per cinquè trimestre consecutiu. Això succeeix que la mida mitjana de cada conflicte és ara sensiblement més gran que fa un any. La media nacional se sitúa en 11,6 conflictos cada 100.000 empreses, que és un 6% menys que en el segon trimestre de 2020.
La quantitat de conflictes ha baixat en diez autonomies. Los mayores descensos se encuentran a La Rioja (-79,1%) i Cataluña (-27%). Entre les set regions en on el nombre de huelgas ha augmentat, sobresalen Balears (on s’ha multiplicat per 10) i Castella-la Manxa (+ 88,6%).
Canàries és l’autonomia amb menor proporció de conflictes, amb 2,2 huelgas cada 100.000 empreses (-24,5% interanual), seguida per La Rioja (2,4 huelgas; -79,1%) i Extremadura (4,8 conflictes) ; -12,3%). En la situació oposta, les tres regions amb major quantitat de conflictes continuen sent el País Basc (79,9 huelgas cada 100.000 empreses, després d’un descens interanual d’un 23%), Navarra (ara amb 73,1 conflictes, amb un descens de un 2,3%) i Astúries (40,5 huelgas, sempre cada 100.000 empreses; + 29,3%).
[1] Ver Què és el Monitor Adecco al final del document i el seu mètode de puntuació.
[2] En aquesta entrega es fa un balanç dels resultats obtinguts durant el segon trimestre de 2021, en base a la Encuesta de Población Activa (EPA), que publica trimestralment l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
[3] Es refieren al promedio mòbil de quatre trimestres, per captar millor la tendència i evitar distorsions circumstancials en els dades.
[ad_2]
