[ad_1]
La crisi de la Covid-19 ha tingut un impacte econòmic i social sense precedents, que ha intensificat el risc d’exclusió d’aquells que van superar dificultats abans de la pandèmia. En el cas de les persones amb discapacitat, a més de ser víctimes de l’emergència sanitaria o de la destrucció d’ocupació, han vist com els cimientos de la seva plena inclusió s’han tambaleat, en un context en el que ha prevalgut una gran preocupació i una gran preocupació. rotonda prioritat a nivell mundial: la erradicació del virus.
A finals de 2020, el primer informe Discapacidad i expectativas per al nou any, realitzat per la Fundació Adecco i CHM Obras e Infraestructuras, arrojava un sentiment majoritari entre les persones amb discapacitat: el 70% opinava que està davant una dècada perduda en termes. d’inclusió en la que no hauria progrés, ja que el distanciament social i la crisi econòmica no ajudarien a normalitzar la presència de les persones amb discapacitat en la societat i en el mercat laboral.
Hoy, a punt de finalitzar l’any immediatament posterior a l’estall del coronavirus, i amb les seqüeles de la Covid encara molt presents, una conclusió sembla clara: encara que el més cru de la crisi econòmica sembla haver arribat al seu final, el mercat laboral pospandèmia. sigue sense oferir a les persones amb discapacitat les garanties suficients per afrontar la seva plena inclusió. En aquest marc, creen que és necessari fomentar les iniciatives de sensibilització i d’empoderament per avançar, de forma decidida, cap a aquest gran reto. La Fundació Adecco i CHM Obras e Infraestructuras presenten el segon informe Discapacitat i expectatives per al nou any, les conclusions es basen en una enquesta a 350 persones amb discapacitat residents en diferents comunitats autònomes.
Luces y sombras: grandes avances pero muchos retos por delante
Durant els últims anys, el procés d’inclusió laboral de les persones amb discapacitat ha experimentat un avenç notable, arrojant moltes i creixents llums. En primer lloc, cabe señalar que les xifres de contractació s’han incrementat un 82,4% respecte a fa 10 anys, segons el SEPE: si entre enero i novembre de 2011 les persones amb discapacitat rubricaron 57 634 contractes, en el mateix període d’aquest any s’han registrat 105 106. Cabe senyalar que la contractació de persones amb discapacitat havia estat. encadenat 7 anys consecutivos d’increments que quedaran bruscament interromputs per la pandèmia: l’any 2020 es cerrà amb un descens interanual del 26% en el nombre de contractes, segons les estadístiques oficials. En el 2021, les xifres s’han recuperat notablement (+32%) però continuen sent un 4% inferiors a les registrades en temps pre-pandèmia.
Mentre, la tasa de paró ha seguit una tendència descendente, situant-se en un 22,2%, un percentatge alt, però que representa el valor mínim de tota la sèrie històrica.
Sense embargo, junt a aquestes llums també s’aixequen múltiples ombres, que donen compte dels grans retocs que encara hi ha per delante. En concret, resulta llamativa la exigir la participació de les persones amb discapacitat en el mercat laboral, amb una tasca d’activitat del 34,3%. En altres paraules, el 65,7% de les que tenen edat laboral no té ocupació ni el cerca, un percentatge que ha permangut estancat durant l’últim lustre. Per altra part, també crida l’atenció l’escasa penetració de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària, és decir, en entorns de treball normalitzats. Actualment, més de tres quarts parts dels contractes a persones amb discapacitat (75%) es subscriuen a l’àmbit protegit (Centros Especials d’Empleo), una xifra que supera en més de 10 punts percentuals a la fa una dècada (64%). ).
Segons Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco: “Sin negar que els CEE son un eslabó necessari en el procés d’inclusió, durant els últims anys s’estan consolidant com una mesura finalista, en el lloc de constituir un element transitori, tal com estableix la legislación. Per ello, és fonamental establir indicadors quantificables de trànsit cap a l’empresa ordinària, que és el lloc on la inclusió es produeix en el seu màxim exponent. La nova normalitat que avui viu, després de l’etapa més durada de la pandèmia, resulta un punt d’inflexió idoni per proposar aquesta nova meta”.
Asimisme i, encara que la transformació digital -acelerada per la Covid-19 -, ha impulsat l’àmbit en línia com a vehicle per visibilitzar i normalitzar la discapacitat, ha evidenciat, al mateix temps, la necessitat d’adquirir noves competències i habilitats. Siendo les persones amb discapacitat un dels segments més afectats per la bretxa digital, durant els propers anys resultaran dotarles vitals de les competències digitals necessàries per estar millor preparats per superar els períodes de crisi i connectar-se amb els nichos d’ocupació emergents. Otro de los grans retos és, en aquesta línia, estimular la participació de les persones amb discapacitat en l’esfera universitàriaa, on a pesar d’haver duplicat la seva presència en l’última dècada, continuen infrarrepresentades i gairebé no aconsegueixen l’1,5% del total de l’alumnat. Al curs acadèmic 2020-2021, un total de 23 851 persones amb discapacitat estudiaren en universitats espanyoles, davant dels 12 755 del curs 2011-2012, segons dades de la Fundació Universia.
En paraules de Mesonero: “Per a donar resposta a aquests desafiaments, la col·laboració pública-privada i les polítiques actives d’ocupació van a constituir dos grans eixos per prosperar com a societat i no deixar ningú enrere, alineats amb l’Agenda 2030”.
Desconfiança en el mercat laboral pos-Covid-19
El context de la nova normalitat s’antoja hostil per a la major part de les persones amb discapacitat, en termes professionals. Així, és reseñable que més de 6 de cada 10 dessempleados (65%) no confía en el mercat laboral del proper any i cree que no trobarà treball estable l’any 2022, en un escenari pospandèmia en el que les persones amb discapacitat es toparan amb dificultats addicionals.
En aquest sentit, opinen que els fenòmens com la digitalització, l’automatització dels llocs de treball, la crisi que encara afecta a moltes empreses o els requisits cada vegada més exigents de les ofertes d’ocupació, dificultaran a les persones amb discapacitat competir en el mercat del any venidero.
“L’any 2022, en el que el més dur de la pandèmia va quedant-se enrere, serà crític per a la configuració d’un nou escenari laboral en el que les persones amb discapacitat puguin competir en igualtat. La Covid-19 ha evidenciat que la vulnerabilitat és inherent a la condició humana i els valors com la superació, la paciència o la resiliència, tan habitualment presenta a les persones amb discapacitat, són essencials per prosperar com a societat. Per ello, impulsar el seu ocupació ha de constituir un objectiu prioritari d’actuació per a empreses i Administracions Públicas, i no només des del punt de vista ètic, sinó sota l’òptica de la competitivitat.”- remarca Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco.
L’ocupació: la gran prioritat per a les persones amb discapacitat l’any 2022
Las personas con discapacidad mostren una escapada de confianza en el mercado laboral posspandemia; sense embargo, se da la circumstància de que l’ocupació representa, precisament, la seva principal prioritat. Com s’ha exposat anteriorment, en aquest context de reactivació econòmica, la seva contractació ha donat símptomes de millora, augmentant un 32% el 2021, però essent un 4% inferior a temps prepandèmia.
Les respostes de l’enquesta arrojan que recuperar els nivells d’ocupació prepandemia i retomar la tendència positiva iniciada abans del Covid-19, és una prioritat absoluta per a les persones amb discapacitat. De fet, un 89,8% de los encuestados ubica la possibilitat d’aconseguir un treball estable al centre dels seus desitjos, per delant dels elements com l’habitatge, l’ofici o les relacions afectives, com reflecteixen les dades del següent tauler. Així, en una escala del 1 al 5, sent 1 “nada importante” i 5 “molt important”, un 89,8% escoge les valoracions 4 i 5 quan es tracta de apostar per l’ocupació.
“Que no em miren raro per la meva discapacitat”
A continuació, un 82% considera prioritària la normalització de les persones amb discapacitat en la societat. Respostes com “que no em miren raro” o “que no em digan que tinc una malaltia” son algunes de les respostes destacades en aquest sentit. La habitatge es troba en el tercer lloc: un 80,5% considera bàsic aconseguir una residència on ser independent, seguit d’un 79,4% que alude a les relacions afectives. Per darrere, un 75,2% cree que aconseguir-ho igualtat de gènere és de vital importància, tenint en compte que les dones amb discapacitat estan exposades a una doble discriminació i invisibilitat. Per últim, un 69,9% creu que apostar per la accessibilitat universal és bàsic per eliminar les barreres físiques i cognitives que segueixen dificultant el procés d’inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat.
“L’ocupació és la resposta integral per al desenvolupament i la plena inclusió de les persones amb discapacitat, constituint el mitjà per excel·lència per poder viure de forma autònoma, reforçar la seva autoestima, incrementar la quantitat i qualitat de les seves relacions personals i avançar en el seu reconeixement social. El empleo és, per tant, l’eje vertebrador que dóna resposta a altres necessitats i, per ell, representa la principal reivindicació de les persones amb discapacitat per a l’any venidero.”- destaca Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco.
La plena igualtat laboral ¿expectativa realista o quimera?
Segons un recent anàlisi de la Fundació Adecco, la plena inclusió de les persones amb discapacitat no es produirà fins a l’any 2242, un pronòstic basat en càlculs que interrelacionen diferents indicadors d’activitat i ocupació de les persones amb discapacitat en comparació amb el resto de persones. la població. La major parte de los encuestados (46,8%), subscriu aquesta idea i crees que tracta d’un anhel que les generacions presentes no arribaran a ver, Per una altra part, un 7,1% opina que serà una conquista social que produirà en aquesta dècada junt a un 35,2% que estima que faltaran anys per assistir a aquest èxit. En l’altre lado, un 10,9%, més optimista, opina que està a prop d’aconseguir la plena igualtat en l’àmbit de l’ocupació i que l’any 2022 donaran passos importants.
Sensibilització i empoderament: els grans pilares
Les persones amb discapacitat creen que el procés d’inclusió podria accelerar-se l’any 2022 si es refuerzan algunes accions clau: la sensibilització a la societat-empresa i l’acompanyament i l’empoderament a les pròpies persones amb discapacitat.
En concret, considerant que el principal element per impulsar la seva inclusió laboral es basa en la sensibilització a empreses (56,4%), seguida de l’acompanyament i orientació a les persones amb discapacitat (53,7%), la major inversió en accessibilitat ( 33,8%) y, por último, el impulso de la formación superior para que las personas con discapacidad puedan acceder a la Universidad ya empleos cualificados (24,4%).
[ad_2]
