[ad_1]
El Colegio Oficial de Arquitectos de Castilla La Mancha (COACM) ha volgut celebrar el Dia Internacional de la Mujer, el 8 de marzo de 2022, con un homenaje a la trayectoria vital y una exposició de la seva trayectoria professional a la seva col·legiada més veterana a la actualitat, la número 63: Carmen Cabrerizo Martínez de Baroja.
Sin embargo, la primera colegiada, con el número 38, fue Concepción Maestro Díaz, titulada en 1969 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid i fallecida l’any 1992. Concha desempeñó diversos càrregues en la Junta Directiva en diferents períodes i realitzà nombroses obres, estar activa durant més de 20 anys fins a la seva mort, debien ser finalitzades per altres arquitectes. La primera obra de autoría femenina en solitario en Castilla La Mancha se li debe a Matilde Ucelay Maórtua, la primera arquitecta española. Es la casa para Marta Segovia de Oswald en el embalse de Entrepeñas, Chillarón del Rey, Guadalajara, de l’any 1964.
Correspondió a la decana del COACM, Elena Guijarro, y el presidente de la Demarcación de Cuenca, Juan José Ramón, glosar la figura de Carmen Cabrerizo, mentre que era Elia Gutiérrez, representant del COACM en la Comisión de Género del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), quien s’ha carregat de presentar l’esdeveniment i donar la paraula als intervinients, a més d’haver recopilat, de manera prèvia, els dades biográficos i professionals de la homenajeada, en una magnífica labor de documentació en la que va contó. amb l’ajuda de nombrosos col·laboradors.
Juan José Ramón, president de la Demarcación de Cuenca del COACM, destacó, sobre qualsevol altra, la faceta humana de Carmen. “Carmen ens ha acostat a tots, amb la seva capacitat, amb el seu bon talent, sempre amb paraules d’ànim per a tots, i col·laborant en totes les activitats. Siempre ha estat per a tots nosaltres. Carmen disfruta de tu homenaje y muchas gracias”, va assenyalar Ramón.
“Carmen és un exemple per a tots els arquitectes de Castilla La Mancha, no sol per la seva determinació per a exercir una professió que quan ella va començar era pràcticament masculina, sinó també per la seva dimensió professional i magnificència, va posar l’acte que avui celebrem, en aquesta maravillosa seu conquense del COACM, té molt que ver amb la seva generositat personal. Estamos en su casa, nunca mejor dicho”, va assenyalar la decana, quien també és la primera dona en ostentar el càrrec des de la creació del COACM, l’any 1985.
La pròpia Carmen Cabrerizo, emocionada, va afirmar que “me siento agradecida al comprovar que la meva aportació modesta i entregada a aquesta professió, que no consta en l’edificació pública o privada, sinó que l’urbanisme o la implantació de l’arquitectura al territori (…) , me ha reportado tantas vivencias positivas y, a la postre, la tranquilidad que produce el deber cumplido”, senyaló, per acabar dando las gracias a quienes “me han fet un regalo inestimable, ayudándome a transitar por el recuerdo de una vida profesional siempre imbricada amb la vida personal, com tants dones fan cada dia”, va acabar.
Al respecte de la celebració del 8M, Dia Internacional de las Dones, Carmen no té sentit una discriminació especial en la seva vida professional per ser dona, sense embargo piensa que les dones són més de la meitat de la població mundial i que no existeix igualtat ni. en retribucions, ni en el reparto de puestos rellevants en las empresas e instituciones. Hi ha països en els que la situació de la dona és sangrante i en altres, que consideren avançats, existeixen rebrots de masclisme impropis d’una societat madura, a vegades entre els més joves, el que és preocupant, i per ell mateix està bé parar. un dia a l’any, el 8 de març, i recordar-lo.
Després de segles de discriminació per raó de gènere, en tots els àmbits de la vida, no està de més plantar aquesta qüestió per a que la societat entén que desperdiciar el potencial de més de la meitat de la població és inadmisible, també en l’arquitectura.
Carmen cree que existia una percepció distinta de l’espai entre arquitectes i arquitectes, però que, a la vegada de propiciar enfrontaments o discussions infructuosas, els professionals de l’arquitectura haurien de centrar-se en les coincidències per buscar una arquitectura i un urbanisme més empàtics amb les necessitats actuals de este planeta y para abordar los retos a los que se van a enfrentar nuestros hijos y nietos.
Correspondió a la decana del COACM, Elena Guijarro, dar lectura a la laudatio de Carmen Cabrerizo, reconociendo el enorme trabajo desarrollado por Elia Gutiérrez en la preparación de la casa y localización de datos profesionales y biográficos.
Per finalitzar l’acte, la col·legiada més jove del COACM, Isabel Navarro, li va fer entrega a Carmen d’un ramo de flors i del distintiu del COACM que reconeix la seva dimensió humana i professional en l’arquitectura, abans de la pròpia Carmen va fer una visita. guiada per l’exposició de la seva trajectòria professional, i que pot visitar fins al 31 de març a la seu de la Demarcación de Conca del COACM, a l’horari de 9 a 14 hores de dilluns a divendres.
Sobre Carmen Cabrerizo
Carmen Cabrerizo nació a Madrid el 22 de marzo de 1946. Su padre, Guillermo Cabrerizo Botija, fue arquitecto municipal de Soria.
Carmen va ser una nena sense amigues de la seva edat, però tenia els amics dels seus germans i també, molt aviat, la responsabilitat de la seva cura, pues eren ocho. Recuerda la seva adolescència rodeada, per la mateixa raó, de molts adolescents i de nous estius apareixen com a algo fantàstic i més quan el seu pare va ampliar el jardí de la seva casa i va construir una gran piscina que va omplir d’amics dels seus germans. amics.
En 1963, per estudiar Arquitectura, abans havia que fer un selectiu de ciències i un curs d’iniciació. Carmen va començar fent 1º de Química a la Facultat de Ciències. Afortunadament, l’any 1964 es va implantar un nou pla i va obrir la matrícula per a Arquitectura, carrera en la que, a Madrid, es va iniciar 3.000 estudiants en 6 grups de 500 cada un.
Les assignatures que llavors es denominen ‘teòrics’ (matemàtiques, física…) i que ara es criden ‘propedèuticas’, no li gustaven. Preferia el dibujo y, luego, los proyectos donde tuvo la suerte de contar, entre sus profesores, con Antonio Fernández Alba en 2º o Javier Carvajal en 3º. Li sembla que van ser anys molt creatius descobrint els grans mestres de l’arquitectura. En 3º, junt amb el seu novio Manuel Berlanga, va concloure un sobresaliente en projectes. Les relacions amb els seus companys eren bones. Había unas 4 o 5 dones en cada grup de 500 estudiants i no percebien cap diferència de tracte per part del professorat respecte als homes. La relació amb els professors també era bona i millor encara en els últims cursos. La única professora que recorda era María Luz Rokiski Lázaro, en la càtedra de Historia del Arte de Chueca Goitia, quien, curiosament, ha publicat un bon número de llibres sobre l’arquitectura conquense del segle XVI el qual li ha valgut, entre altres reconeixements, el de Mujer y Cultura del Ayuntamiento de Cuenca el 8 de marzo de 2018.
Carmen va acabar la carrera l’any 1973 i el seu projecte fin de carrera va ser un centre cultural en el solar del ‘Campo del Gas’ a Madrid.
Vida professional
Comenzó en l’exercici liberal de la professió a Madrid, fent un projecte d’habitatge unifamiliar per a un germà del seu pare i un informe pericial sobre l’estat de ruïna d’una corrala, carregat per formar part de la llista de perits del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid. Asimismo col·laborava amb Manuel Berlanga i Vicente Chiva, per exemple, en una hermosa vivienda unifamiliar en Alarcón que no s’ha mostrat a l’exposició per no aparèixer entre els firmants del projecte, a pesar de que va portar l’obra.
Ya a finales de 1974 y siendo que la plaza de Soria había sido ocupada por su hermano, decidieron trasladarse a Cuenca, donde la agenda de relaciones de su entonces marido les ofrecía expectativas de encargos profesionales. Estuvieron varios años en un piso de alquiler hasta que se trasladaron a l’edificio en el que se celebró el homenaje, su entonces casa y estudio y ahora preciosa Demarcación en Cuenca del COACM. Constituyeron una empresa para poder contratar personal que, más tarde y ya sola y no sin mucho esfuerzo, canceló.
Va obrir llavors una etapa d’exercici professional en solitari dedicat a fer projectes per a l’administració, sobre tot la Conselleria de Cultura, i en la que va compartir estudi, a efectes de recursos i despeses, amb tres companys que van abandonar per falta de càrrecs. lloguers. Va continuar fent projectes i obres petits (molts viatges i pocs honoraris), tasacions, peritajes… inclòs les classes contractades per l’Ajuntament de Cuenca en projectes d’inserció de col·lectius desfavorits. Asimismo en el Monasterio de Tejeda en Garaballa con un proyecto de Escuela Taller.
En 1998 la Consejería de Cultura convocó places de técnico del patrimonio ya partir de ese momento estuvo en puestos de arquitecto con un intermedio en la Consejería de Bienestar Social. En 2007 va aprovar les oposicions en Cultura com a Jefa de Sección de la Unidad Técnica de Patrimonio, cargo que desempeñó hasta su jubilación en 2013.
Precisament per mostrar el seu compromís amb el patrimoni, a l’exposició que es va inaugurar ayer, es va reconèixer dos treballs molt significatius al respecte: la rehabilitació i acondicionament interior de la Sala ‘Clemente de Aróstegui’ del Seminari Conciliar de San Julián, de 1998, on és molt interessant observar les propostes de color; y tota una serie de dibujos sobre iglesias conquenses en las que después, en mayor o menor medida, se intervenía. Aquest rasgo del seu perfil professional, el vinculat amb el patrimoni i connectat amb la seva vocació social, és molt característic de l’activitat de les dones arquitectes de la seva generació, fins al punt de què es pot dir que la identificació.
Però no estaría complet aquest repas de la seva trajectòria sense fer menció expressa de la seva vinculació constant amb el COACM: primer com a vocal de cultura, després formant part de la junta presidida per Sonia Saiz i sempre activa, col·laborativa i participativa en quantes activitats es desenvolupen.
[ad_2]