[ad_1]
El Servicio Público de Empleo Estatal ha fet públiques les xifres de contractació relatives a 2021, constatant una realitat: Espanya ha entrat en una fase de recuperació sostenida que està conduint al restablecimiento dels nivells d’ocupació anteriors a la pandèmia. Esta realitat es posa de manifest, sobre tot, en el cas de les persones amb discapacitat. Així, a nivell general, la contractació ha cregut un 21% respecte a 2020, però continua sent un 13% inferior a temps prepandèmia. Entre les persones amb discapacitat, sense embargo, el creixement interanual ha estat del 32% i la xifra de tancament de 2021 i la pujada de l’any 2019, situant-se a tan sols a un 3% de distància. En concret, en 2021 les persones amb discapacitat han suscrit 114 315 contractes, davant els 86 706 de 2020 i els 117 818 de 2019.
Segons Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco: “en el cas de les persones amb discapacitat està ajudant la llei que ampara la seva contractació (les empreses de més de 50 treballadors tenen l’obligació legal d’incorporar, al menys, a un 2% de professionals amb discapacitat), el refuerzo de las políticas de Diversidad, equidad e inclusión (De&I) en l’era Covid i el fet de que molts professionals amb discapacitat van morir la cara en els temps més durs de la pandèmia, incorporant-se a llocs de treball que no se’ls cubrían per miedo al contagio en posicions d’alta demanda en l’actualitat com a repartidors, carretilleros o manipuladors en el sector alimentació”.
Esta recuperació progressiva dels nivells d’activitat anteriors a la pandèmia dibuja unes previsions optimistes per al 2022 i tot apunta a que l’any en curs es cerrarà amb una xifra rècord de contractació de persones amb discapacitat superior a la registrada en temps precovid. A aquest respecte, el directiu senyala que: “les polítiques de Diversitat, equitat i inclusió s’han vist reforçades per la pandèmia, en un context globalitzat que ha deixat patent que la diversitat va més allá de la norma i que és un element fonamental per a la competitivitat. Uno de los grans retos és, en aquest sentit, generar espais laborals inclosos i oberts a la discapacitat. Hi ha que aprofitar aquest compromís creixent per a les persones amb discapacitat no només firmen contractes de treball, sinó que puguin trobar llocs de treball estables i sostenibles en el temps”.
A pesar d’aquest positiu pronòstic, existeixen molts retocs que segueixen evidenciant la desigualtat de les persones amb discapacitat en l’àmbit de l’ocupació. “La participació de les persones amb discapacitat en el mercat laboral ha descendit l’any 2020 i la seva tasca d’activitat apenas assoleix un 34%, el que vol dir que el 66% dels que tenen edat laboral no té ocupació ni el busca. Aquesta realitat, unida al gap formatiu que presenta respecte a la població general, urge una revisió de les polítiques actives d’ocupació, a través del refuerzo de la col·laboració pública-privada per aprofitar el coneixement que el tercer sector té de la discapacitat i del ocupació. És necessari apostar per un nou model de capacitat que, no sol incremente la formació acadèmica dels professionals amb discapacitat i els permeten connectar amb els llocs de treball emergents, sinó que els dote d’habilitats i competències estratègiques per superar un procés de selecció, ja que sovint es troben dificultats addicionals”- subraya Mesonero.
Per últim, la penetració dels treballadors amb discapacitat en el mercat laboral ordinari representa un altre dels grans retocs: actualment, el 75% dels contractes es subscriuen a l’àmbit protegit (Centres Especials d’Empleo). “És en l’empresa ordinària on es produeix la inclusió en el seu màxim exponent, al garantir la convivència i el treball en equip de les persones amb i sense discapacitat en els mateixos espais i projectes. Per ello, sense negar el rol important dels Centres Especials d’Empleo en el procés d’inclusió, resulta necessari establir indicadors reals de trànsit a l’empresa ordinària”- comenta Mesonero.
[ad_2]
